De sobte una gran explosió. Un devessall de partícules inicien el seu viatge desbocat en totes direccions a l’esfereïdora velocitat de la llum. Unes quantes, segueixen una direcció determinada no pas volgudament: les lleis de la isotropia de l’espai i del temps que encara no tenen qui pensar-les ni molt menys qui escriure-les, han de ser respectades.Quan no han fet ni la meitat del seu viatge, lluny davant seu, un núvol de gas comença a col·lapsar i encen al seu centre una reacció de fusió nuclear. El núvol evoluciona, neix un estel i al seu voltant s’agrumolla la pols i el gas que resta en cossos que queden girant al voltant del nou estel.
Els viatgers han fet ja pràcticament el 75% del viatge quan en un d’aquells grumolls, en un planeta que encara no te nom, unes molècules troben la propietat de replicar-se, i d’agregar-se dins d’immensos bassals d’aigua formant éssers més complexos que es van diferenciant del seu entorn. No massa més tard aquell ésser de matèria autoreplicant, surt de l’aigua, s’aixeca sobre les potes del seu darrera i comença a mirar al cel.
I aprèn a comptar, i desplega activitats inútils per a la seva supervivència: pinta bous a les parets, codifica i decodifica informació en forma d’ones de so i de llum per a relacionar-se amb el seu entorn i amb els seus semblants i per a resar a deus misteriosos. I es posa nom: Home, i posa nom a la Terra i al Sol i en descriu la dansa que fan, una al voltant de l’altre i inventa el telescopi perquè entén que ha de preparar-se per un gran encontre. No ho sap, però ha d’esperar un missatge d’uns viatgers que encara no tenen nom. No trigaran a arribar, en aquell moment es troben només a 1000000000000000 km de la Terra.
400 anys més tard, els fotons, aquest és el nom escollit, acaben el seu viatge de pràcticament 14000 milions d’anys després d'aquella explosió inicial d'un estel moribund. Topen amb un sensor, un grumoll de matèria, convenientment manipulada perque esdevingui una eina sofisticada i precisa per a decodificar el missatge que porten.
La seva desaparició dona sentit a la seva existència, a la de l'estel que va originar-los i a la història que han recorregut. I això passa just en el precís moment de la història còsmica en que aquell agregat de matèria autoreplicant i relacional que desplega activitats inútils per a la seva supervivència, ha arribat al grau de complexitat necessari per a capturar el missatge trobar-ne sentit i explicar-ho, i així intentar d'explicar-se a si mateix.
Qué se n'haurà fet dels altres viatgers? quins missatges hauran portat o portaran? a qui?
(El satèl·lit Swift de la NASA ha detectat una explosió de raig gamma anomenada GRB 090423 a la fotografia, a la distància més gran mai no observada, això vol dir que es va produir quan l'univers tenia un 5% de l'edat actual)
