Tènue, gairebé transparent. L'arbre de Nadal còsmic de llumetes i colors. És la foto de les restes de la supernova SNR0509 que va esclatar pels volts de l'any 1600 i que devia meravellar en Kepler quan anava atabalat fent encaixar la desgavellada dansa planetaria en l'harmonia de les matemàtiques.
400 anys després l'ull del telescopi espacial Hubble ens ha fet arribar aquesta foto de l'aspecte del remanent de l'explosió. Una bola de nadal, una enorme bombolla de sabó, d'un diàmetre de 20 anys-llum i que creix a una velocitat de 18 millions de km/h.
No podem resistir deixar anar la imaginació en parlar d'antimatèria. Cóm és el Pais de les Meravelles de l'altra banda del mirall d'Alícia? Amb la troballa del CERN de la setmana passada la física ha obert un petit forat per mirar-hi a través.
Si en voleu saber més sobre la notícia us penjo un video (en anglès) on un portaveu d'aquest centre de recerca ens ho explica. A veure qué us sembla.
Un estel que s'apaga i s'encen? no tindria res d'estrany. Pero no, Eris un petit planeta que orbita el Sol a 16000 milions de km, hi passa per davant vist des de la Terra. Com un eclipsi. Petit, llunyà i glaçat, es baralla amb Plutó per pertànyer a la primera divisió dels objectes del Sistema Solar.
Els astronoms n'havien previst el moment exacte que passaria davant d'un estel tan feble que no és ni visible a ull nu i, abracadabra, amb unes quantes pólvores màgiques de trigonometria i uns passis de mecànica celest, poder determinar el tamany planeta.
I qui ha guanyat? doncs Eris sembla tenir un diàmetre d'entre 2330 i 2350 km i Plutó 2370 km. Poca diferència per establir el rànking definitiu d'una competició que va iniciar-se al 2006 quan uns resultats del telescopi espacial Hubble donaven a Eris un tamany superior al de Plutó. I per acabar-ho d'adobar, la massa d'Eris sembla ser més gran que la de Plutó.
Fa temps que hi dono voltes. En una escola on les tecnologies de la informació cada vegada van ocupant els espais de relació tradicional (mestre-alumne, alumne-alumne) potser haurà de prendre més importància l'educació en la relació (en l'alteraritat que deia algú). Em sento una mica perplex en adonar-me'n: de fet l'escola també havia de ser això, un espai d'educació en el civisme i en la ciutadania i no només on assolir coneixements. Ja no ho és?
No ens queixem els mestres si, en lògca conseqüència, els bruixots agosarats de la modernor pontifiquen sobre l'escola del futur sense totxanes i ciment i fetes només de bits.