Ja tornàvem de la Plana de les Sis Glaceres a Banff. Les vam poder comptar totes sis, massa arronsades però, degut als capricis d'un clima malentés i malaltís . La pluja ens feia la guitza com ho havia fet a la pujada. La tassa de brou calent i el pa tot just sortit del forn que ens vam prendre al refugi no acabaven de compensar la sensació de fastigueig per aquella tarda grisa. Però ja se sap, a la muntanya...
De sobte, el gris humit va esberlar-se i va aparèixer un blau brillant, irreal, gairebé feridor. El paisatge va envernisar-se, brillant, i tota la paleta de colors va aparèixer davant nostre. Fins i tot la paleta mateixa, un màgic Arc de sant Martí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada