Una posta de Sol al Pacífic des de La Jolla a California, foc i aigua i explosió de colors. Més aviat disolució del foc a l'aigua no?Un miratge. La llum passa per capes d'aire a diferent temperatura i, per tant, amb diferent índex de refracció. Refractar-se vol dir corbar-se: els raigs orgullosos nets i rectilinis es vinclen mansament i dibuixen la terbolesa d'un fantasma...
més info...
4 comentaris:
Aquests punts suspensius amb què tanqueu el missatge suggereixen que podríeu haver escrit més, haver anat més enllà en el vostre comentari on tan poèticament expliqueu, per exemple, el concepte de refracció. Amb tres o quatre línies en teniu prou per a fondre ciència i poesia. Enhorabona!
Sempre havia pensat que un físic no podia ser poeta. Ramon, cada dia em sorprens més...
...però per quina raó exactament no podria ser poeta un físic?... i a l'inrevés també passa això?, un poeta no pot ser físic?
Salut! Salut per als físics, per als poetes, i per als homes i les dones de Manlleu!
Que en Pep m'afalagui en voler descobrir virtuts poètiques als meus escrits, forma part del joc de l'amistad i que en Francesc obri debat en una línia suggerent tampoc no és del tot estrany. Però valoro especialment el comentari del desconegut Lester més que res pel que té d'imprevist i sorprenent, talment com si de la boira del ciberespai es materialitzés breument una forma, per fer-se veure durant un instant i tornar-se a esvair. Gràcies a tots plegats.
Publica un comentari a l'entrada