Qué te el cel de nit, que tant ens atrau? Carl Sagan diu que som pols d'estels i que, en aixecar la vista cap al cel nocturn, no fem res més que mirar cap als nostres orígens. Els paleobiòlegs parlen de la importància dels llamps en la química del precursors biòtics en una Terra jove i de la possibilitat que els cometes "sembresin" el planeta amb llavors mol·leculars.
I nosaltres, màxima expressió de sofisticació biològica tanquem el cercle. Recreem el foc i la llum precursors de vida, amb uns focs artificials que semblen volen competir amb la serenor del cometa i amb l'espontaneïtat del llamp.
I ens fascina.
Imatge des Perth el gener de 2007. Hi veus el cometa? és el Gran Cometa del 2007
2 comentaris:
Yves Coppens, paleontòleg, professor del Collège de France, diu, a propòsit de com podríem definir l'humà:
"Per l'emoció, segurament. Però sobretot per la consciència de la mort, que se situa en un grau de reflexió superior. Adonar-se que tothom és únic i irreemplaçable, que la desaparició d'un ésser és un drama sense solució, seria per mi el tret essencial de la definició de la consciència reflexiva. Això engloba, evidentment, la consciència d'un mateix, dels altres, del medi, del temps, tot alhora."
"Pols d'estels" amb consciència...
Sabedor que m'estic posant en un esbarzer, amic Lester, goso preguntar-vos: i d'on surt la cosciència?
Publica un comentari a l'entrada