Poesia de la física, física de la poesia, el físic poeta se n'estranyaba un col.lega i bon amic en un post anterior. I la ciència i les humanitats excloents o complementaries l'etern debat. En Richard P. Feynman Nobel de física ens descriu la bellesa d'una flor en un episodi de la sèrie Nova de la BBC al 1981. A veure qué et sembla..
Val la pena conèixer aquest personatge una mica freaky a la manera actual; més avall en cito alguns llibres. Els tres primers altament recomanables: un poti-poti d'autobiografia i assaig, il·lustratius de moments històrics de la física que va tenir la sort de viure i de protagonitzar en Feynman. Crec que els pots trobar a Alianza Editorial i també a Crítica a l'excel.lent col.lecció de divulgació científica Drakontos.
És interessant de trobar-hi les reflexions i els records de qui va participar activament al projecte Manhattan que va produir la primera bomba nuclear i del funcionament de la NASA i de tota l'administració científica als EUA quan va formar part de la comissió que va determinar les causes de la catastrofe del transbordador espacial Challenger, per cert, va ser ell qui en va descobrir la causa fonamental. En resum, el panorama de la gran ciència actual vist ironia i frescura.
- ¿Está Ud. de broma, Sr. Feynman?
-¿Qué te importa lo que piensen los demás?
- El placer de descubrir
- Siete Piezas Fáciles
- El carácter de la ley Física
9 comentaris:
En època ja de postfinals, he trobat un aforisme del senyor Richard Feynman de qui parles: "Els científics són exploradors; els filòsofs, turistes". Més a baix, Gary Snyder -un poeta americà- afegeix: "Els científics són exploradors; els filòsofs, turistes... i els poetes els indígenes que sempre han estat allà".
Salutacions!
I tú, amic Pol amb quina idea et quedes?
Jo evidentment em decanto cap a la poesia...
la poesia és la vara d’Asclepi,
la perfecció de Diadumen,
l’alegria dels Sàtirs,
el glop Dionisíac...
sobretot després de la mala experiència viscuda aquesta tarda, en que m’ha quedat clar a mi i al meu regle -que per cert posteriorment he partit per la meitat en un atac de ràbia- que el nostre futur no són les ciències formals...
en aquest aspecte discrepem... ara falta veure el que comentes en aquest mateix text: la ciència i les humanitats excloents o complementaries, l'etern debat...
salutacions de nou!
Crec que per conèixer el món i el que pot haver-hi més enllà cal compenetrar tot allò místic amb allò científic. Només així podrem arribar a conèixer algún dia què és el que ens envolta i com funciona.
Bon cap de setmana!
Gràcies Guillem pel teu comentari. Misticisme i ciència hummmmm... és una combinació seductora. Però realment creus que és productiva? Vull dir si creus que realment eixamplaria el nostre coneixement d'allò que ens envolta?
L'expressió de l'univers no és exclusiva dels científics. Tothom la sent, la percep a prop. Els humanístics i artistes ho defineixen a la seva manera, i els científics els demostren que tot plegat es cert.
El gran abisme de fet no hi és, tot plegat es toca encara que molts no ho vulguin admetre. La filosofia mateix es confon amb matemàtiques, que es confonen amb física.
S'ha de lluitar perquè els humanístics, artístics, historiadors puguin explicar la seva percepció als científics, i que aquests la puguin entendre, i que els científics, els puguin explicar al seu torn, unes lleis que no tenen en compte les persones, sinó la veritat més pura.
Ara, hem d'entendre que cada disciplina és pel que és, ni amb la física podràs expressar aquella onada de nostàlgia en veure un floc de neu al terrat de casa, ni amb les lletres podràs definir el moviment d'una bala que travessa el cor d'una persona.
Apa!
lakk.
Salut i Independència!
Estic totalment d acord amb el que diu lakk
Pero jo encara diria mes.
De fet crec que s hauria de declarar obsoleta la bíblia i publicar un llibre on s expliqui que existeix un deu, l origen de l univers, les plages, les bones costums, el sentit de la vida , poesies i cantars etc.. des d una prespectiva actual.
Podria ser fet a partir de retalls d altres llibres.
Jo crec que tindria exit.
Per cert, una cosa es certa, i es que la física no pot explicar la conciencia, amb lo qual es evident que es necessiten d altres heines per parlar de temes de la conciencia, entre elles la propia física.
Moltes gràcies Jaume pel teu comentari, m'ha agradat retrobar el teu rastre encara que sigui digitalment. A veure quan et deixes veure en la teva forma humana. La física? clar que ho explicarà tot. És qüestió de temps...
De vegades no sé trobar el punt on acaba la física i comença la filosofia. On les paraules són el mateix que els nombres. De fet, no sé ni si existeix aquest punt. Pot ser que sí, pot ser que no, o ambdues coses a la vegada.
Publica un comentari a l'entrada