Pulvus eris....

S'anomenen WR 25 i Tr16-244 els dos estels més brillants del centre de la meitat inferior de la foto obtinguda pel telescopi espacial Hubble. Des de la Terra es veuen com un de sol. Però l'ull electrònic del Hubble ha estat capaç de desentrallar-ne l'estructura més fina. Ara sabem que són dos immensos monstres de gas molt calent que, precisament per la seva gran massa (de l'ordre de 50 vegades la del nostre Sol), emeten molta energia amb efectes fatals: fan més curt el seu cicle de vida. Però no debades. La radiació emesa empeny la pols de la nebulosa que els envolta i per aquest impuls i amb el subtil però constant efecte de la gravetat, precipitarà en grumolls, llavors de nous estels. I així el cicle continuarà.

Estels que sembren l'espai mentre evolucionen. Estels origen d'estels. Un cicle vital, tota una metàfora de la vida mateixa.

Quan he vist la foto, de sobte he tingut la impressió que ja l'havia vista. Com una obra d'art, un gran fresc, aquest degradat de colors en sentit ascendent... la paleta de blaus freds que contrasten amb els tons càlids que suggereixen l'energia creadora, la brillantor gairebé feridora dels estels que moren mentre viuen i la terbolesa profunda i misteriosa del gris fosc a la part baixa. I el tema: la vida i la mort. Talment com l'immens fresc de la Capella Sixtina del genial Miquel Angel, precisament el Judici Final.

Sòlid o líquid

A vegades sembla que les coses són clares, i els límits i classificacions estables i ben definits. Això dóna solidesa i seguretat a la ciència. Sòlid o líquid, prou clar com l'aigua líquida i la roca sòlida. O potser no tant. En un rellotge de sorra, la sorra sembla fluir talment com un líquid. És un sòlid que es comporta com un líquid o, en tant que material amb propietats fluides, seria millor dir que és un líquid que es pot comportar com un sòlid?

A veure qué et sembla aquest altre material, els líquids no newtonians. El video, una mica original, és una aportació del Dr. Renau, antic alumne de l'Escola.



Bé aquí en tens una versió una mica més seriosa.



Per cert, veient el vídeo de l'Hormiguero, se m'acut una qüestió: això és divulgació científica? Són útils aquests espectacles per a divulgar la ciència? o per a fer-la més atractiva? O no és més que una frivolització que no porta enlloc?

Parla en Feynman.... callem la resta

Poesia de la física, física de la poesia, el físic poeta se n'estranyaba un col.lega i bon amic en un post anterior. I la ciència i les humanitats excloents o complementaries l'etern debat. En Richard P. Feynman Nobel de física ens descriu la bellesa d'una flor en un episodi de la sèrie Nova de la BBC al 1981. A veure qué et sembla..



Val la pena conèixer aquest personatge una mica freaky a la manera actual; més avall en cito alguns llibres. Els tres primers altament recomanables: un poti-poti d'autobiografia i assaig, il·lustratius de moments històrics de la física que va tenir la sort de viure i de protagonitzar en Feynman. Crec que els pots trobar a Alianza Editorial i també a Crítica a l'excel.lent col.lecció de divulgació científica Drakontos.

És interessant de trobar-hi les reflexions i els records de qui va participar activament al projecte Manhattan que va produir la primera bomba nuclear i del funcionament de la NASA i de tota l'administració científica als EUA quan va formar part de la comissió que va determinar les causes de la catastrofe del transbordador espacial Challenger, per cert, va ser ell qui en va descobrir la causa fonamental. En resum, el panorama de la gran ciència actual vist ironia i frescura.

- ¿Está Ud. de broma, Sr. Feynman?
-¿Qué te importa lo que piensen los demás?
- El placer de descubrir
- Siete Piezas Fáciles
- El carácter de la ley Física

A punt de solfa

D'aquí uns dies arrenca el supercol·lisionador LHC al CERN del qual ja n'havia comentat alguna cosa en un post anterior. Copio avui un comentari de Robert Park de la Universitat de Maryland publicat a la seva revista electrònica WATSNEW que amb la brevetat, concisió i ironia típicament anglosaxones resumeix força bé i amb un punt metafísic l'estat de la qüestió:

"It took 14 years and $8 billion to build and will accelerate protons to 7 TeV, collide them, and examine the debris. Readers often ask what it will do for the world. It’s the greatest adventure of our lives. It won’t cure disease, or fight wars, or make us wealthy. We are tracing our way back through the law of cause and effect in a search for the first cause. Can we tiny specks of matter on an insignificant planet really do that?"

La qüestió final planteja més que un repte.

Ménys transcendental, però més divertit és el rap de l´LHC:

Apunt del natural

Ja tornàvem de la Plana de les Sis Glaceres a Banff. Les vam poder comptar totes sis, massa arronsades però, degut als capricis d'un clima malentés i malaltís . La pluja ens feia la guitza com ho havia fet a la pujada. La tassa de brou calent i el pa tot just sortit del forn que ens vam prendre al refugi no acabaven de compensar la sensació de fastigueig per aquella tarda grisa. Però ja se sap, a la muntanya...

De sobte, el gris humit va esberlar-se i va aparèixer un blau brillant, irreal, gairebé feridor. El paisatge va envernisar-se, brillant, i tota la paleta de colors va aparèixer davant nostre. Fins i tot la paleta mateixa, un màgic Arc de sant Martí.

Pols d'estels

Qué te el cel de nit, que tant ens atrau? Carl Sagan diu que som pols d'estels i que, en aixecar la vista cap al cel nocturn, no fem res més que mirar cap als nostres orígens. Els paleobiòlegs parlen de la importància dels llamps en la química del precursors biòtics en una Terra jove i de la possibilitat que els cometes "sembresin" el planeta amb llavors mol·leculars.

I nosaltres, màxima expressió de sofisticació biològica tanquem el cercle. Recreem el foc i la llum precursors de vida, amb uns focs artificials que semblen volen competir amb la serenor del cometa i amb l'espontaneïtat del llamp.

I ens fascina.

Imatge des Perth el gener de 2007. Hi veus el cometa? és el Gran Cometa del 2007

... i ara, el Sol

Una posta de Sol al Pacífic des de La Jolla a California, foc i aigua i explosió de colors. Més aviat disolució del foc a l'aigua no?

Un miratge. La llum passa per capes d'aire a diferent temperatura i, per tant, amb diferent índex de refracció. Refractar-se vol dir corbar-se: els raigs orgullosos nets i rectilinis es vinclen mansament i dibuixen la terbolesa d'un fantasma...
més info...

TIC-TAC Blogs

Unes referències per al curset TIC - TAC per als col·legues de l'Escola:

Webs vs Blogs és el mateix però no, dos exemples de coexistència:

http://webs.ono.com/pedabagon/pedro/

http://www.sunion.net/professors/jcarmona/JCarmona2.htm

Blogs exemples Dels alumnes Del professor/departament/matèria

http://losalumnosdepeter.blogspot.com/

http://departamentdecata.blogspot.com/

http://195.55.130.130/arablogs/blog.php?id_blog=434

http://clarion.mudejarico.es/archives/41

La il·lusió de la Lluna

Des del temple de Súnion el dia del solstici just quan la Lluna creuava el pla de l'eclíptica... gairebé podia haver estat un eclipsi...

Però va ser una fantàstica lluna plena, alguns la volíem atrapar aquella nit des de Vilopriu. Altres van tenir al sort de fascinar-se amb aquesta bonica vista des d'un lloc mític precisament la mateixa nit. Una estranya coincidència...

Sembla molt gran la lluna? en realitat un efecte òptic, és clar que l'òptica de la càmera hi fa de les seves, però fins i tot sense ampliació la lluna "semblaria" més gran... però en realitat té el mateix tamany aparent que sempre. Si en vols més informació.... clica

Aquest univers és insensat...

diu en Lawrence Krauss, astrònom i cosmòleg avui a La Vanguardia. Però en destaco la rotunda frase següent:

"¿Dios? No uso este concepto"

Una activitat interessant

El dimarts 20 de maig a les 11 a l'E8 de l'Escola tindrem una interessant xerrada sobre el CERN i en concret l'LHC per part de l'Albert Puig, físic, ex-alumne de Súnion i investigador al CERN.
Serà interessant veure com es fa "gran ciència" (gran en tots els sentits: aparells, objectius, científics i institucions implicades...) i aprendre alguna cosa més sobre l'estructura més íntima de la matèria. Dona un cop d'ull als dos vídeos editats pel mateix CERN:

1.- La màquina del temps, sobre les experiències concretes a l'LHC The time Machine

2.- Catedrals de la ciència, sobre la recerca al CERN Catedrales de la ciencia

Esfereïdor...

Enorme, impactant... digues-li com vulguis. D'una inquietant bellesa fins i tot. Una col·lisió entre galàxies, captada pel telescopi espacial Hubble. Més info....

Física de manera diferent

Si fas primer de batxillerat i vols iniciar-te en el món de la Física (astronomía, meteorologia, nous materials, superconductivitat, tecnologies de la informació...) potser t'interessa el campus d'estiu de la Universitat de Barcelona. Pregunta al teu professor o fes-hi un cop d'ull a:

Physis 2008

Art... tecnologia...

Sempre m'ha agradat aquest anunci.

Conferències interessants al Cosmocaixa

16 d'Abril. Explorant la frontera amb la llum
25 d'Abril. Veritat i Bellesa en les matemàtiques
21 de Maig. LHC una nova era en el coneixement de la matèria.
18 de Juny. Forats negres, ones gravitatòries i altres idees recargolades del Dr. Einstein.

Títols suggerents no?

Totes són d'accés lliure i gratuït i els conferencians prometen. Mes info

Pràctica virtual sobre l'efecte fotoelèctric

2n de Batxillerat.

Explora el fenòmen amb diferents metalls. Troba la recta de regressió i determina el valor de la funció treball, de la freqüència llindar de dos metalls i fes una estimació de la constant de Planck. És un applet java, cal que el teu navegador tingui activada aquesta opció.

Efecto fotoeléctrico

El pont de Tacoma. Ones estacionàries.

Les ones en un pont. El famós vídeo del Pont de Tacoma al Youtube, és clar.

Una bona iniciativa

El canal upc.tv Interessant iniciativa per conèixer la recerca a la universitat politècnica des d'una perspectiva de gent jove.